Un sorprenent patrimoni romànic
Les muntanyes dels Pirineus estan esquitxades d’esglésies i capelles que representen un patrimoni romànic de gran riquesa. Alts campanars coberts de pissarra s’aixequen sobre petits pobles i petites capelles s’amaguen entre els turons i les muntanyes locals.
Moltes esglésies tenen pintures murals romàniques i retaules sorprenents que adornen l’interior amb una gran riquesa cromàtica. Si veniu al Pallars Sobirà, no dubteu a descobrir aquest patrimoni romànic tan típic dels Pirineus.
No te’n penediràs!
Santa Maria d’Àneu
Amb una estructura de bigues de fusta coronada amb un absis de mig punt i un gran arc presbiteral, l’església de Santa Maria d’Àneu és l’única supervivent del conjunt monàstic que antigament es va aixecar a Escalarre. Les reproduccions de pintures murals del seu absis central constitueixen un dels principals conjunts pictòrics de l’art romànic català, tant per la seva qualitat plàstica com per la seva originalitat iconogràfica. Els originals es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya.No dubteu a visitar-lo a través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu!
Santa Maria de Ginestarre
Aquesta església romànica situada al poble de Ginestarre acull reproduccions de les pintures murals originals de l’absis així com una escultura romànica de la Mare de Déu i l’infant Jesús. Dedicada al culte a Maria, la majestuositat de les seves proporcions i el refinament de les seves decoracions la diferencien d’altres esglésies romàniques. A l’interior, el visitant pot admirar un Crist original dels segles XV-XVI.
Santa Maria de Ribera de Cardos
A l’edifici principal està adossat el campanar d’aquesta preciosa església romànica situada al poble de Ribera de Cardós. El campanar, aixecat sobre una base quadrada molt robusta, està coronat amb una terrassa dotada de merlets amb espitlleres que testimonien la seva funció defensiva original.
Sant Iscle i Santa Victòria de Surp
L’església romànica de Surp està dedicada als germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria. El temple actual té un alt campanar de base quadrada amb finestres geminades i un bell absis amb arcades i bandes llombardes. Les pintures murals que antigament adornaven l’absis es poden trobar a diversos museus: al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell (el fragment més gran de la decoració de l’absis), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (fragment del deixeble Joan). sota l’arcada, sostenint el llibre) i als Estats Units, al Museu d’Art de la ciutat de Toledo, Ohio (fragment que inclou els apòstols Jaume i Felip).
Sant Joan d’Isil
Aquesta església inicialment romànica es va construir als afores del poble d’Isil, en una de les ribes de la Noguera Pallaresa. Segons els seus elements arquitectònics, es podria classificar com d’estil gòtic “primitiu”. Es va aixecar al segle XII, probablement sobre un antic monestir benedictí. No dubteu a visitar-lo a través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu!
Sant Julià d’Unarre
El conjunt monumental de Sant Julià d’Unarre inclou una bonica església del segle XVIII, el cementiri i la torre del comunidor (petita construcció oberta situada prop de l’església on el capellà va evitar el mal temps), una de les dues que es conserven a les valls. d’Àneu. L’església alberga un retaule barroc, la majoria de figures del qual es van fer en un taller local. Encara que incomplets, part dels retaules de les capelles laterals són també originals del segle XVIII. El conjunt forma un important conjunt d’estil barroc rural del segle XIX-principis del XX. No dubteu a visitar-lo a través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu!
Sant Pau i Sant Pere d’Esterri de Cardós
Aquest edifici d’origen romànic situat a Esterri de Cardós té una àmplia nau coberta amb volta de canó i coronada per un absis semicircular de tradició romànolombard amb tres finestres amb espitlleres. El mur de ponent té un ull de bou en pedra tosca i el paviment interior està format per còdols la disposició dels quals representa una magnífica decoració geomètrica. L’altar major està adornat amb una còpia de les pintures murals del segle XII que permet admirar les obres en l’entorn arquitectònic i context en què van ser creades. Es tracta d’una gran decoració mural molt semblant en estil i contingut a les pintures de Sant Pere de Sorpe i Santa Eulàlia d’Estaon.
Sant Serni de Baiasca
Tot i les modificacions que ha sofert, aquesta petita església romànica del poble de Baiasca conserva elements artístics de l’època que la converteixen en un dels principals pols d’atracció. A l’interior, a l’alçada de l’aigua i el semicercle de l’absis, conserva l’únic conjunt de pintures murals in situ de tot el Pirineu. Cal destacar també l’absis, que té dues plantes exteriors i dos nivells d’arcades llombardes que corresponen a un nivell inferior que conté una cripta i un nivell superior que allotja el conjunt de pintures murals. Sense oblidar el retaule barroc!
Conjunt monumental de Son
El conjunt monumental de Son és una de les construccions més emblemàtiques de l’art romànic de la vall d’Àneu. Situat a 1.393 metres sobre el nivell del mar, inclou l’església de Sant Just i Sant Pastor, la torre del comunidor (petita construcció oberta situada prop de l’església on el capellà va evitar el mal temps), el retaule gòtic, les aigües, el baptismal… que en conjunt constitueixen un testimoni excepcional, una finestra oberta que permet al visitant endinsar-se en el món de la religiositat, les creences i els rituals populars. No dubteu a visitar-lo a través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu!
Mare de Déu de Biuse
L’actual santuari barroc de la mare de déu de Biuse i els graners veïns s’alcen sobre les restes del petit poble medieval del mateix nom, a 1.250 metres d’altitud. Cada segon diumenge de maig, els habitants de Llavorsí hi organitzen una peregrinació la missa cantada de la qual és coneguda amb el nom de “la caritat de Biuse”, a causa del pa beneït al final de la missa, també anomenada “caritat”. Cada pelegrí va a buscar a la porta de la capella.
Mare de Déu de la Muntanya
Situada aigua amunt del riu Font Blanca, en un entorn de gran bellesa, aquest petit santuari ofereix unes vistes fantàstiques de la comarca. El diumenge de Santa Cogesma, per Pentecosta, s’hi organitza una romeria popular.
Santa Maria d’Arboló
Aquesta capella està situada entre els pobles d’Arcalís i Gerri de la Sal, enfilada al marge esquerre de la Noguera Pallaresa. Diversos camins donen accés, només a peu. Aquest edifici romànic llombard té una sola nau de base rectangular, reforçada a llevant per un absis semicircular. El primer diumenge de maig s’hi organitza una processó popular molt nombrosa.
Sant Jaume d’Arestui
Situada a 1.500 metres sobre el nivell del mar al poble d’Arestui, aquesta petita capella romànica es troba en un entorn fantàstic que permet gaudir d’unes vistes impressionants de les muntanyes properes. Té una sola nau amb absis rectangular.
Santa Maria de Gerri de la Sal
Consagrat el 25 de setembre de 1149, l’actual edifici de Santa Maria es va construir segons l’estructura habitual dels edificis monàstics de l’alta edat mitjana. Tanmateix, sembla que l’edifici original era una petita església d’estil visigòtic situada no gaire lluny d’allà, documentada arqueològicament. Entre el gran i vast patrimoni d’aquest monestir –un dels més rics del bisbat d’Urgell– hi trobem, en particular, la sal i les salines, de vital importància a l’edat mitjana. En l’època moderna, els abats del Monestir de Santa Maria van romandre propietaris de les salines i van continuar recaptant delmes, que, però, no representaven ingressos extraordinaris. Amb la decadència del monestir i les despossessions de la primera meitat del segle XIX, la pèrdua del seu domini territorial també va afectar les seves possessions salines. La seva història va acabar amb la secularització de 1835, que va provocar la desintegració de la comunitat que hi residia i dels seus béns.
Sant Pere del Burgal
Aquest conjunt monàstic benedictí representa un dels exemples més interessants de monestirs catalans de l’alta edat mitjana. Aquest edifici restaurat té tres naus, de les quals la central s’alça sobre les laterals, que han conservat els seus murs perimetrals i la separació entre la central i la lateral nord. L’església està reforçada per tres absis a llevant i un absis semicircular a ponent, dividit en dos nivells coberts amb voltes de quart de cercle, tot erigit a l’estil llombard del segle XI. Els murals són reproduccions. No dubteu a visitar-lo a través de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu!
